Eleccions a rector 2017: entrevista al candidat Fossas

Entrevistem a Enric Fossas, actual rector i un dels dos candidats a les actuals eleccions per aquest càrrec.

Entrevista feta en col·laboració amb L’Oasi, la revista dels estudiants de la FIB.

Introducció

Després d’aquesta legislatura, què és el que motiva la presentació d’aquesta candidatura?

La candidatura és una candidatura continuista, essencialment. Qui es presenta com a candidat és el mateix rector que hi havia, que sóc jo mateix.

Primer, la política universitària a mi m’apassiona, m’ha apassionat d’ençà que era estudiant, m’ho passo molt bé. Per tant, com que a més he adquirit una certa experiència fent de rector conec molt més bé la Universitat, amb força més detall del que la coneixia fa quatre anys. Em sembla que puc oferir al col·lectiu aquesta experiència i una feina que em sembla que justifica que ens puguem tornar a presentar. El mateix que dic jo ho dirien els que repeteixen del meu equip, segurament algun que no repeteix també.

Quines són les principals decisions i iniciatives pròpies que creu que han estat benignes per a la universitat durant la seva legislatura?

En diré tres de concretes, són a més problemes grans amb els quals ens hem barallat.

Un és una contenció nul·la de la despesa, per tal de recuperar una imatge de fiabilitat i d’entitat consistent de la Universitat tant de cara dins com de cara fora. Havíem de ser capaços d’explicar als agents econòmics i als agents polítics que érem una entitat una, solvent i dues, capaç de resoldre els problemes econòmics que teníem o almenys de no generar més dèficit.

Un altre tema complex que jo diria que hem resolt satisfactòriament és la instal·lació o posada en marxa del Campus del Besòs, amb l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est i la incorporació d’alguns estudis de materials i química que fins aleshores es feien a industrials.

I un tercer tema que entenc que també hem agafat amb dificultats, aquestes ens les hem generat nosaltres mateixos, però també entenc que és un benefici per la Universitat, és la reorganització de departaments. La fusió de les dues escoles d’enginyeria de Terrassa en una de sola i l’acabament de la implantació de les UTGs.

Finances

Quines perspectives de millora de finançament hi ha? Tant en l’àmbit públic com privat.

En l’àmbit privat hem plantejat un pla de mecenatge. Hem preparat un pla per explicar què és la Universitat, per buscar gent que generosament vulgui donar diners a la Universitat sense rebre res a canvi, com es fa en altres països del món. En aquests moments es rep una part petita d’això, ja hi ha gent o entitats que dóna diners a la Universitat en quantitats petites i el nostre objectiu seria arribar entre el 3% o el 5% del pressupost. Això podria representar, si el pressupost global són 275.000.000 €, doncs mira 27 seria el 10 doncs 13,5 seria el 5, i vosaltres mateixos.

Per altra part, pel que fa a l’administració pública estem treballant en dues línies i en falta una tercera. La primera és explicar als parlamentaris quina és la situació econòmica de les universitats catalanes, en particular en comparació amb altres universitats comparables a la nostra a escala europea. Així, els estem explicant que si comparem el nostre pressupost amb el Politècnic de Milà, amb la Universitat Tècnica de Munic, amb la Universitat d’Alto, la relació és de 1:2, de 1:3 i de 1:4.

Nosaltres tenim un pressupost de 274.000.000 €, el politècnic de Milà de 550.000.000 €, la tècnica de Munic (sense comptar la part hospitalària) 800.000.000 € i a Alto 1.000.000.000 €, i el finançament públic que rebem per aquest pressupost (sense comptar les taxes de les matrícules dels estudiants) són 135.000.000 €, i en canvi el que reben els altres en percentatge fins i tot és superior. Aquesta és una tasca, explicar als responsables dels grups parlamentaris quina és la situació.

Un altre, a base d’anar explicant al govern que el model de distribució de diners del model de finançament entre les universitats no ens assembla adequat. S’ha plantejat un canvi en el model de finançament, en el qual no anirem tant a competir unes universitats contra les altres, sinó tindrem, si tot funciona, es preveu una base mínima que pot cobrir fàcilment el 90 i escaig per cent del pressupost que ens dóna la Generalitat, no necessàriament del pressupost global.

Una altra part és que en lloc de competir contra les altres universitats, competirem contra nosaltres mateixos amb un contracte programa amb la Generalitat. Això farà que siguem coneixedors amb força més anticipació, que no pas ara, dels diners que tindrem a disposició durant tot l’any. Ens passa que ens balla 9 o 10 milions al mes d’octubre/novembre, per tant ens costa molt afinar. Insisteixo, no hem generat cap mena de dèficit, però això fa que haguem de ser molt conservadors a l’hora d’implementar polítiques en la contractació per exemple.

La tercera línia que complementaria la primera, et diria que, en lloc d’anar a buscar diners d’una forma genèrica, explicant que la nostra situació és molt pitjor que la d’altres amb els qui competim i en alguns casos guanyem i en alguns casos perdem, o en general col·laborem, és anar a buscar una proposta específica. Que podria ser un projecte per intentar convèncer al govern que incrementi el pressupost per universitats, que en aquests moments són uns 700.000.000 €, passes de 700 a 800 i amb aquests 100 milions hi hagués un destí inicial durant 3 o 4 anys que fos la convocatòria de beques de doctorats, per tal que hi hagués moltes més beques de doctorats de les que hi ha en aquests moments.

Per tal que això ens ajudes i per tant més endavant la segona part, la convocatòria amb el temps hauria d’evolucionar i passar de beques de doctorats a noves places de contractació en alguns casos. No vull pas dir que totes les beques hagin de mantenir-se en noves places de contractació, però si un percentatge d’aquestes.

En aquests moments la mitjana d’edat dels professors permanents a temps complet és de 58 anys. La gent més jove en aquestes condicions té 40 i escaig. Per tant o resolem aquest gap generacional que tenim de 40 en avall, o d’aquí a 10 anys quedaran quatre. D’aquí a 4 anys jo ja en tindré 68, per tant no em quedarà gaire corda.

Pel que fa al deute, s’està aconseguint controlar i reduir? Amb quines mesures?

Una, no hem generat gens de dèficit. Dues, seguim portant un dèficit acumulat que en els seus moments era de 114 milions d’euros i ha baixat a 108, vam trobar-nos amb un deute, entre cometes, per fer edificis, que en teoria l’havia de finançar un conseller que va dir que el finançaria, però que finalment va dir que no. Per tant va dir una cosa i després ho hem hagut de finançar les universitats, i ens vam trobar uns 80 milions d’euros, ara en devem uns 60, per tant n’hem pagat una vintena.

A part d’això, durant el primer any ens vam trobar amb un endarreriment de pagaments a hisenda de tot l’IRPF d’un any i això al voltant d’uns 30 milions d’euros que també vam haver de pagar just el primer any d’entrar i ens hi va ajudar la Generalitat amb part del deute que tenien amb nosaltres. I finalment, hem reduït també alguna pòlissa de crèdit i el termini de pagament que fa dos anys i mig era de 120 dies i ara estem pagant 68-40 dies.

Quines prioritats té a la legislatura vinent? Es poden finançar fàcilment?

De prioritats de la legislatura vinent, de forma molt genèrica, la nostra interpretació és que en aquests quatre anys hem aconseguit una pau social a la universitat i un reconeixement extern que ja tenia, però l’hem mantingut, cosa que ha permès que la gent fes més activitat que la que feia, no s’ha de dedicar a plantejar o resoldre conflictes interns, ara es pot dedicar a fer la seva feina amb més tranquil·litat, i ara es tracta de potenciar això, tant en l’àmbit docent, com a escala d’atracció d’estudiants, de bons estudiants, de generació de creació, de posada en marxa de noves titulacions que puguin ser d’interès pels canvis que s’estan veient al dia a dia.

Una segona part és incrementar, en la mesura que puguem, la recerca i això ho podem fer de dues maneres: posant diners que no tenim o bé promocionant a aquells que facin més recerca, i un altre apartat té a veure amb la transferència de tecnologia i amb l’emprenedoria i la innovació, i aquí sí que hi ha una petita quantitat de diners, hem estat fent una mica de treball de formigueta durant quatre anys explicant a la conselleria d’empresa i universitat el valor que té la universitat i l’activitat que té en general en temes de transferència de coneixement i innovació. Fa un any vam presentar una convocatòria per a aquests temes i ens ha sortit bé, ens han donat més diners dels que vam demanar, i tindrem poc comparat amb el pressupost global de la universitat, però dos milions i escacs per a poder treballar en temes de transferència de tecnologia i temes d’innovació.

I un altre punt, el darrer, seria també incrementar la nostra activitat en termes de responsabilitat social. Entenem que com a universitat tenim compromisos amb el territori i això vol dir amb Barcelona, els seus barris i el seu entorn, però també amb Terrassa, Castelldefels, Manresa, Sant Cugat o Vilanova.

Com pensa aconseguir un estalvi energètic efectiu? Per exemple, ara per ara hi ha dies de fred que s’encenen els ventiladors de les classes.

Des de fa temps hi ha un grup de treball sobre estalvi energètic, i s’ha aconseguit rebaixar de forma considerable la factura de dues maneres diferents, primer pagant una factura conjunta entre totes les universitats. Per tant, buscant ofertes que fossin més beneficioses per a la universitat. Per una altra banda hi ha hagut alguna tasca interna que ha analitzat i està analitzant quina és la gestió energètica que es fa de cada edifici.

Evidentment, totes aquestes tasques tenen formes de millora, jo recordo quan tenia el despatx al C3 del Campus Nord, als despatxos que els hi tocava el sol es queixaven de calor i els altres del fred, i com que la temperatura es graduava globalment sempre hi havia enrenous. No sé si s’ha arreglat o no, però és una de les coses que es podrien arreglar. Però, per a arreglar totes aquestes coses de forma ben feta, necessites posar-hi diners, i ara mateix els diners els estem destinant sobretot al personal.

Hi ha doncs, tota una colla de prioritats, per exemple, en algun moment ens ha sobrat un milió d’euros i el vam dedicar l’any passat a la convocatòria de millora del material dels laboratoris docents. Es tracta de prioritzar, i com que estem repartint, entre cometes, misèria, perquè a nosaltres ens arriba misèria en comparació amb el que creiem que ens hauria d’arribar, doncs fem les coses a mesura que podem. El que passa és que aquí val la pena afegir que hi ha molta gent treballant i buscant alternatives, i apaivagar problemes energètics de forma que no necessàriament comportin un increment important de diners.

Millores i ajudes pels estudiants

Té intenció d’oferir allotjaments assequibles pels seus estudiants? En aquests moments l’oferta més barata de residència és entre 100 i 200 € més cara que el preu mitjà del lloguer d’un pis compartit.

La relació que tenen les universitats amb les residències és una relació que ve de concursos previs, des del moment que es construeix la residència. És en aquests concursos on es posen les condicions que hauran de complir les residències i els tractes que hauran de tenir amb estudiants universitaris i el tipus de serveis que hauran de prestar. En la mesura que nosaltres estiguem en un moment que pertoqui renovar un d’aquests concursos serà el moment en el qual podrem intervenir, si de cas en la línia de demanar preus més raonables pels estudiants.

En aquest sentit, val la pena esmentar que hem participat de forma col·lateral en els ajuntaments que tenen el terreny al Besòs on es començarà ara una nova residència, hi ha hagut un seguit de propostes i, juntament amb l’ajuntament de Barcelona, Sant Adrià, Santa Coloma, etc., s’ha tirat endavant la concessió d’una proposta que venia de Bèlgica, que ofereix una relació qualitat preu molt bona pels estudiants i el professorat o investigadors que puguin anar-hi.

Per tant, en el moment en què nosaltres hi hem pogut jugar, no només per la nostra proposta sinó per l’atractiu que té la ciutat de Barcelona i el reconeixement que hi ha de les universitats d’aquesta ciutat, ha fet que en aquesta convocatòria, s’hi presentessin quatre candidatures, una de les quals és d’alguna de les residències que ja tenim al voltant. En canvi, ha guanyat, amb molta distància respecte d’aquesta, una altra proposta perquè oferia prestacions molt millors tant pels estudiants com pels qui en teoria hi podran anar.

Buscarà alguna forma de fer possible que es puguin convalidar més de 6 ECTS d’extensió universitària?

Estem mirant alguna cosa, i de fet havíem apuntat fins i tot la possibilitat d’incloure un d’aquests reconeixements de crèdits en termes d’alguna assignatura en la línia que el model de Bolònia d’ensenyament no valori només el background que necessita de teoria o les pràctiques de laboratori sinó que valori també si estem fent alguna altra cosa que ajuda a la formació. En aquesta línia hi ha associacions d’estudiants que estan fent coses que ajuden a la seva formació i a la dels seus companys i per tant, si fóssim capaços de posar aquestes coses en alguna matèria, podríem ampliar els 6 crèdits. Ho estem mirant.

    Lligant a partir d’aquí, està dient que noves iniciatives com l’aula lliure i les mentories que s’estan fent a la FIB entrarien en el que està dient?

Depèn de com es fes, jo estava pensant explícitament que hi ha alguns estudiants que ofereixen cursos específics i no necessàriament de repàs o d’ajuda sinó complementaris. Ho hauríem de veure, perquè això naturalment no pot ser quelcom que es faci des del rectorat, sinó que ha de ser un convenciment entre estudiants i sobretot centres. A més, hem de ser capaços d’explicar-ho a l’agència de qualitat del sistema universitari i que ho accepti.

Ampliarà el fons de beques sobrevingudes i en crearà de noves per emparar als alumnes no inclosos?

Hem buscat diners pel fons de beques per a problemes sobrevinguts. Hi ha col·laborat Caixa d’Enginyers, hem estat parlant amb diversos ajuntaments, com el de Vilanova, Castelldefels, Manresa, Terrassa i Barcelona, i ens han dit que, si feia falta, ens ajudarien, tot i que encara no ho hem aprofitat, això. El que sí que hem aprofitat en aquests moments és una bossa específica del Consell Social. Per tant, tenim diners i la intenció és ampliar demanant ajudes als ajuntaments en els quals tenim centres docents. Ja n’hi ha algunes, és més general, però hi ha unes quantes associacions dels temes tèxtils que ens proporcionen beques pels estudiants d’enginyeria tèxtil.

Hi ha prevista la creació de cap ajuda per transport, sigui metropolità o territorial?

Amb motiu de la sol·licitud que ens han fet en aquesta línia des de Vilanova o Manresa, ens vam posar en contacte amb la direcció general de transports, i els hi vam plantejar el tema. Ens van dir que ho veien difícil fer una mena de privilegi a estudiants respecte a altra gent que es desplaça. Però a partir d’això ens hem posat a mirar si hi ha algunes altres universitats que tinguin beneficis, com a Girona, que té un bonus específic per a estudiants, i el nostre plantejament és reclamar una targeta especifica per a estudiants, que a ser possible costi el cost d’una zona i no més.

Com pensa evitar de forma efectiva que un PDI amb mala nota no perjudiqui a més estudiants?

Un PDI amb mala nota és un concepte que s’ha de matitzar, suposo que es refereix a un resultat d’enquestes. Creiem que aquestes han de servir per a identificar on hi ha problemes seriosos, per a intentar reconduir aquests problemes, primer aconseguint que aquell que els té se n’adoni i segon aconseguint que algú l’ajudi a sortir-ne Està previst que aquell PDI que se l’identifica com a crític se li faci no només alguns comentaris sinó que s’analitzi amb detall què passa i, si convé, s’intervingui.

El que puc dir és que quan ens han arribat queixes fonamentades, no només amb temes d’enquestes (afortunadament han estat poques), hem actuat amb tota la contundència que ha calgut. Hi ha diversos casos a diverses escoles.

Algunes vegades ens hem trobat professorat que no li importa gaire la docència.

L’altre dia ho discutia amb un altre col·lectiu d’estudiants, què cal fer quan ens trobem amb una situació d’aquest estil. Ens sembla que la vorera més raonable és gestionar els problemes a través de les delegacions d’estudiants i aquestes d’una banda interactuar amb el centre, i d’altra banda interactuar amb el vicerectorat d’estudiants, de tal manera que hi hagi d’haver un diàleg entre el centre en qüestió i el vicerectorat per a identificar si hi ha un problema i la seva gravetat.

Les acadèmies tenen molta popularitat, creu que la UPC pot evitar que se’n faci ús oferint alguna alternativa millor?

Aquí hi ha dues o tres alternatives possibles. Una d’elles s’ha esmentat abans, que és l’Aula Lliure.

Sí, de fet s’està implementat ja aquí a la FIB

A mi em sembla molt bona idea implementar-ho en altres llocs i jo, com a professor, he de reconèixer que he après molt més fent de professor que d’estudiant, sobretot als primers anys, que és quan es troba un estudiant de cursos avançats que ajuda als seus col·legues.

Hi ha una altra opció que hauríem de potenciar, que en alguns centres està ben estructurada i en d’altres no tant, és posar a disposició dels estudiants material suficient, tant de teoria i problemes com de pràctiques.

Hi ha una altra opció que són les pràctiques virtuals, no a distància perquè necessites molta més complexitat que no pas si les pots fer amb simulacions per ordinador.

Hi ha una altra alternativa força més complicada d’implementar però que en algunes universitats ja s’està plantejant, i és que l’aprenentatge de l’estudiant partint de projectes sigui superior en relació amb el que és ara. Això representa un canvi de mentalitat del professor i l’estudiant i un canvi a l’hora d’avaluar, ja que és normal que sigui desenvolupat per un grup de persones, i a l’hora d’avaluar el projecte hauries de tenir molt present quin background representa que hagi de tenir l’estudiant, hauríem d’afinar què volem mesurar i com ho fem.

A mi em sembla que si ho féssim així no hi hauria lloc per les acadèmies, perquè aquestes ensenyen a resoldre a exàmens principalment. I això deu voler dir que els exàmens podrien millorar, ja que si poséssim uns exàmens que no repetissin discursos o conceptes sinó que posessin idees noves de te tant en tant segurament el fet d’assistir a acadèmies seria més gratuït que no pas el que pugui ser en aquests moments.

O el fet de fer exàmens orals, li demanem a algun que surti a la pissarra i se li fan quatre preguntes, és molt més difícil que anar a l’acadèmia i que serveixi. Ja sé que això és fer molt de fer volar coloms, perquè quan tens 200 estudiants en una assignatura no es pot fer si no tens molt professorat, però hi ha tot aquest ventall d’alternatives que podrien variar la situació.

Pensen oferir màsters oficials d’un sol any? En aquests moments els màsters de telecomunicacions i electrònica duren dos anys tot i que hi ha llocs on només n’és un.

Aquí les propostes originàriament vénen dels centres i volem respectar el que ens ve des del centre. On sí que ens hem mogut en aquesta línia és en l’entorn de les quatre universitats politècniques de l’estat. Hem plantejat al govern de l’estat ,que és qui ha de canviar les lleis, i també a les altres universitats, la creació d’una tercera línia d’estudis que fossin graus i màsters integrats. És a dir, que l’estudiant pogués fer el grau i el màster alhora en un període d’uns cinc anys amb una seguretat de poder cursar el grau de màster sense tornar a sol·licitar ingrés i passar de l’un a l’altre matriculant-se a assignatures posteriors o repetint cursos sense haver d’haver acabat els tres primers anys.

Entenem que això apunta una mica en aquesta línia perquè permetria en la majoria dels casos passar dels 6 anys a 5 i mig, en alguns casos a 5. Això també proporcionaria als graus i màsters integrats que visibilitat pels estudiants de batxillerat, perquè podrien veure directament un grau i màster en enginyeria tècnica superior de telecomunicacions, cosa que en aquests moments no es veu quan un entra a la universitat.

Associacionisme

¿Quina és la seva opinió sobre les associacions universitàries? ¿Les considera un destorb a l’estudi, una simple forma de passar el temps o creu que compleixen alguna altra funció?

En general compleixen moltes altres funcions que no es cobreixen altrament a la universitat. Hi ha associacions de tota mena: culturals, lleure, servei, esportives, competitives… Per a mi totes elles són molt rellevants per a la universitat. Algunes d’aquestes ens donen visibilitat externa, per exemple, aquelles associacions que participen en competències internacionals, ja siguin concursos relativament comparables a exàmens, com podrien ser olimpíades matemàtiques, físiques, computació, o ja siguin competicions com les de Formula Student, Motor Student o les d’arquitectura que porten el nom Solar Decathlon. N’hi ha d’altres, com aixecar satèl·lits o provar de tirar coets a l’estratosfera.

Hi ha tot un seguit d’associacions que completen la persona, que no tot és només feina i, per tant, no tot és estudi, sinó que hi ha tota una altra part de la persona, com l’art, l’esport i el lleure.

Aquesta part que deia de participació en concursos no només és bona pels que hi participen, sinó també per a la universitat. Aquells que hi participen són reconeguts per les empreses d’aquells àmbits. Altra gent es dedica a fer serveis, i també en sorgeixen de la universitat, alguna del Besòs, fa una mena d’aula lliure pels estudiants d’ESO i Batxillerat al voltant de les escoles del Besòs, però també n’hi ha d’altres que ho fan participant amb el CCD i encara hi ha un altre seguit d’agrupacions dedicades a l’esport, com l’equip de rugbi o escalada.

Entenc que és un benefici important per a la universitat i per tant s’han de tenir en compte, però és un tema de prioritats, en el moment en que tinguem uns cèntims més, hi podrem dedicar més.

Té cap intenció d’assignar un pressupost i més espais per associacions? A més de la creació d’un cens definitiu i ben regulat i la creació d’uns drets mínims d’associacions?

El cens s’ha estat fent, es tracta d’afinar si totes són associacions que interessen o n’hi ha que no pertoquen. El que sí que hauríem de fer és oferir que els estudiants que estiguessin en alguns campus no tinguessin més possibilitats que els que estan en un altre i per tant que el que pugui passar a Campus Nord o Campus Sud, doncs també pugui passar a Terrassa per temes d’espai, a Manresa, al Vallès o el que sigui. En funció del que puguem obtenir hi destinarem més diners o no, tot i que no sé com evolucionarà el nostre pressupost, sempre estem pendents de la Generalitat i en aquests moments tenim, com ja sabeu, altres problemes amb ells.

Al curs anterior es va organitzar des del Rectorat el concurs “Espais vius”, orientat a la millora estètica de la Pl. de les Constel·lacions del Campus Nord, amb 50.000 € de pressupost extret de les despeses de manteniment. El projecte es va presentar com una inversió cap als estudiants, tot i que se’ls hi va preguntar si aquesta millora era desitjada. A més a més, va coincidir amb un moment en què l’Edifici Omega, casa de les associacions, necessitava reparacions pel fet que queien trossos de la façana. ¿Si surt escollit de nou com a rector té intenció d’establir una autèntica comunicació bilateral amb els estudiants de la UPC?

El diàleg que hi ha amb els estudiants en general és bo, això no vol dir que totes les coses que s’hagin fet s’hagin fet bé. Aquest és un exemple de quelcom no es va fer bé, pel que esteu explicant.

Jo no conec els detalls de qui ho va començar a engegar, si això es va començar a engegar des de Campus Nord o des de el Vicerectorat d’estudiants, honestament no ho sé. Si el que dieu és exacte, i jo m’ho crec perfectament, entenc que és una mala priorització dels diners que es poguessin destinar aquí.

Política

Els estudiants no estem acostumats a veure un posicionament polític per part de la UPC, pel qual ens va sobtar la vaga convocada a causa dels fets de l’1-O. Quina creu que és la línia que marca quan deixar de banda la neutralitat política de la institució?

La institució està governada pel Claustre Universitari, el Consell de Govern i el Consell de Direcció. Quan les circumstàncies ho requereixen qualsevol professor, estudiant, o personal d’administració i serveis que està al Consell de Govern pot fer propostes de resolució per tal que el Consell de Govern les assumeixi i naturalment també pot fer-ho el Consell de Direcció.

Quan ens ha semblat que era oportú fer-ho així hem portat alguna proposta de resolució en aquesta línia i l’hem aprovat pel Consell de Govern, quan el Consell l’ha volgut aprovar. Excepte en un cas, que va ser després dels fets del dia 1 d’octubre, ja que ens va semblar que la situació era prou greu perquè la Universitat i el rector prenguéssim la decisió d’afegir-nos a la tancada de país del tres d’octubre.

Es pot justificar de moltes maneres, la manera més fàcil i la que vam explicar era que, amb motiu dels esdeveniments que hi va haver a partir del dia 1, no ens va semblar acceptable que pel fet que el referèndum sigui legal o no s’anés a agredir a gent per anar a dipositar papers en una urna. Insisteixo, ens va semblar que el tema era prou greu per adherir-nos a l’aturada del país.

A posteriori, en algunes altres propostes que s’han fet el Consell de Govern no ha acceptat que es fessin en nom de la Universitat. El mateix Consell de Govern em va suggerir que si creia que s’havien de fer, les fes pel meu nom i el meu càrrec, així és com fet en els dos carrers comunicats.

El que hem defensat i que crec que seguirem defensant amb acord de tothom és llibertat i democràcia. En el moment que es vulgui afegir algun altre qualificatiu o alguna reclamació haurem de tenir en compte en detall com és la Universitat, que és heterogènia a l’hora de pensar políticament, com ha de ser. Per tant, si la Universitat hagués de prendre posicionaments més compromesos, hauríem de demanar-ho, i això es pot fer de dues maneres diferents: amb un referèndum, de manera que cada col·lectiu tingui el pes que té, com és el cas de les eleccions a rector a o a Claustre, o també convocant un claustre extraordinari per debatre aquests temes i assumir les posicions que tingui el claustre.

Quines són les repercussions previstes (o actuals) de l’aplicació de l’Article 155 per a la UPC i el desenvolupament de les seves funcions?

Hi ha una repercussió prèvia que va ser el control dels diners. Per tant, ens vam trobar en un determinat moment, que encara hi estem, encara estem controlats en aquest sentit, que qualsevol factura que volem pagar requereix una autorització. Això ara més o menys s’ha automatitzat, però en qualsevol cas el filtre segueix sent-hi i estem controlats, no sabem per què, perquè ningú ens ha denunciat de fer res malament i encara que ens haguessin denunciat podríem exigir una presumpció d’innocència que ningú ens ha considerat.

Els principals efectes de l’aplicació del 155 són alguns temes que estem treballant amb la Secretaria d’Universitats i Recerca i la manca de tenir un conseller amb qui dialogar.

Amb la manca de tenir un responsable polític la mateixa Secretaria d’Universitats i Recerca té dificultats per establir o garantir quina política tindrem en els propers dos o tres anys.

Les relacions que nosaltres teníem explícitament amb algun d’aquests consellers ens ajudaven a concretar temes específics. En aquests moments n’hi un de molt important, que és el reconeixement del pes que li correspon a la Politècnica en el món de la transferència de la tecnologia, que l’estàvem aconseguint i l’havíem aconseguit parlant amb els dos consellers del nostre àmbit, que un va dimitir fa un cert temps i l’altre va dimitir fa poc. No tenim ningú amb qui discutir aquests temes.

Aquests són efectes que per nosaltres són greus i importants, a més de conceptes molt més generals com és la destitució d’un govern escollit democràticament, la destitució d’un parlament i la seva manca per controlar un govern, etcètera, etcètera.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.