Eleccions a rector 2017: entrevista al candidat Torres

Entrevistem a Francesc “Xicu” Torres (T), un dels dos candidats a les actuals eleccions a rector, i a Santiago Silvestre (S), membre del seu equip en la candidatura rectoral.

Entrevista feta en col·laboració amb L’Oasi, la revista dels estudiants de la FIB.

Introducció

Què ha motivat la presentació d’aquesta candidatura?

T: Home, jo diria la responsabilitat i la creença que si hi ha eleccions, és bo que hi hagi un debat pel que fa a la Universitat, per tenir una alternativa. Creiem que per la institució és bo que hi hagi un contrast d’idees.

Això també ho teniu explicat a un vídeo, us hi redreço per més detalls. De totes maneres, creiem que quan hi ha unes eleccions és el moment de reflexionar on estem, què s’ha fet, fer plantejaments de futur i viva la democràcia.

Quines polítiques i decisions de l’antic rector (i actual candidat) troba incorrectes o vol perpetuar?

T: Nosaltres fem una candidatura acadèmica, constructiva, volem mirar endavant, no endarrere. No volem fer massa crítica, però sí que creiem que s’hauria d’haver cuidat més la recerca i la transferència de tecnologia, crec que això ha estat descuidat, per això ens presentem.

També creiem que hi ha hagut una centralització de decisions, que això treu riquesa a la UPC. Nosaltres volem reforçar el caràcter de cada centre. Creiem que els estudiants no van a la UPC, creiem que van a informàtica, van a telecos, a arquitectura… Això és el que crea el vincle, el que crea la professió, i nosaltres ho volem reforçar, pensant que aquesta uniformització no és bona per a la UPC.

Finances

Com pensa aconseguir un estalvi energètic efectiu? Per exemple, ara per ara hi ha dies de fred que s’encenen els ventiladors de les classes.

T: Intentarem millorar aquestes coses. Per això necessitarem la col·laboració de tota la universitat fomentant la utilització d’una bústia de suggeriments. Respecte a l’estalvi energètic, perquè aquest esdevingui efectiu necessitarem una participació activa dels usuaris, que són els que detecten aquests problemes. Per exemple, si s’encenen unes llums a l’hora de sortir, doncs que puguin avisar perquè algú ho pugui corregir. Hem d’anar a fer un bon ús de l’energia; sobretot perquè costa diners.

Millores i ajudes pels estudiants

Té intenció d’oferir allotjaments assequibles pels seus estudiants? En aquests moments l’oferta més barata de residència és entre 100 i 200 € més cara que el preu mitjà del lloguer d’un pis compartit.

T: No era conscient d’això. Mirarem de negociar de quina manera es pot fer, en tot cas, fer una borsa on fer polítiques actives per trobar allotjament assequible. Al final és fer competència, i buscar mecanismes per pressionar els preus. No tenia coneixença d’aquesta situació, ho investigarem, per tal que els preus s’hi adeqüin als preus dels mercats.

S: Per les residències hi ha un conveni amb RESA, que té uns preus alts. El que desconec és el tipus de conveni que hi ha entre RESA i la UPC.

Buscarà alguna forma de fer possible que es puguin convalidar més de 6 ECTS d’extensió universitària?

T: Bé, això depèn dels plans d’estudis de cada centre docent. En tot cas, ho hem de plantejar des de cada centre. Ho encararem cadascun com a cas específic, no deu ser igual per cada centre.

S: Està limitat pel Ministeri.

T: Segurament hauríem de revisar el Verifica, ho mirarem. Això és una política de centre, més que d’universitat. S’hauria d’adreçar a la direcció de l’escola.

Ampliarà el fons de beques sobrevingudes i en crearà de noves per emparar als alumnes no inclosos?

T: Intentarem augmentar el ventall que cobreixen les beques sobrevingudes, mirarem dintre del pressupost que tenim augmentar els supòsits o crear-ne un de nou. També remirar les beques Equitat de la Generalitat, si es pot fer una política per augmentar el nombre de beques. Farem el que puguem.

L’objectiu és que tothom pugui estudiar independentment de les seves possibilitats econòmiques. Defensem que la universitat té una funció social i pública, i tothom ha de poder accedir-hi als estudis que vulgui. Aquí farem tot possible perquè sigui així.

S: Fa poc vàrem celebrar el 30è aniversari del departament i va venir HP, que està finançant beques pel màster d’electrònica i es va comprometre amb noves beques pel grau nou d’enginyeria electrònica.

T: Efectivament, es vol fer política pel mecenatge de les empreses per a estudiants més bons, que no poden accedir a beques. A més volem que a aquestes beques d’excel·lència, provinents de la indústria, hi puguin accedir un ventall d’estudiants més ampli.

    Respecte a aquestes beques, s’ha donat el cas en altres anys, que no s’han demanat totes les beques que es podien demanar.

T: Farem més publicitat. En tot cas, aquí són els alumnes qui tenen la responsabilitat de demanar-les, així com les delegacions de donar-les a conèixer.

Haurem de donar més visibilitat, no pot ser que les beques quedin desertes. Donarem més informació de com fer els procediments. Molts departaments han fet una política molt activa perquè les beques del ministeri (suport a la recerca) es cobreixin totes, encara que amb els terminis t’has d’esforçar, perquè no hi ha temps material per fer els tràmits i la gent no les demana.

Hi ha prevista la creació de cap ajuda per transport, sigui metropolità o territorial?

T: Això no ho tenim previst. Però és cert que els centres perifèrics Manresa, Terrassa, Vilanova, etc.; estan treballant amb acords de col·laboració amb Renfe i ajuntaments, entenem que n’hi ha molts.

S: A Vilanova ja estan treballant.

T: Al final és una negociació amb la universitat, Renfe, els consells comarcals… Estamos en ello.

Com pensa evitar de forma efectiva que un PDI amb mala nota no perjudiqui a més estudiants?

T: Què és un PDI amb “mala nota”?

    Un PDI que rep males puntuacions a les enquestes de final de quadrimestre.

T: Quan hi ha un problema detectat en les enquestes de satisfacció de l’estudiantat, s’ha d’analitzar per saber què passa.

Podries ser més específic?

T: S’ha d’incidir a parlar amb el professor, valorar d’on surt exactament aquesta valoració. En qualsevol cas s’ha d’actuar, el que no es pot fer és ignorar-ho.

S: S’ha de detectar quina és la font del problema, ja que els motius poden ser molt diversos.

Les acadèmies tenen molta popularitat, creu que la UPC pot evitar que se’n faci ús oferint alguna alternativa millor?

T: A les acadèmies si algú hi va perquè vol, perquè ho necessita, d’acord. Però el que no pot ser és que un estudiant pagui una acadèmia perquè pensa que, si no, no aprovarà l’assignatura. Totes les assignatures han d’oferir els recursos, material i assessorament, perquè es pugui aprovar sense anar a l’acadèmia. Llavors aquí si s’ha de fer una política activa per aquelles assignatures que “només” aproven aquells estudiants que van a l’acadèmia, hem d’actuar.

Ens comprometem el primer any fer una anàlisi de quines són les assignatures que tenen més alumnes a les acadèmies, preguntar als estudiants per què s’han apuntat. Moltes vegades els estudiants s’apunten perquè “tothom s’ha apuntat, doncs jo també”. Fer una estadística, una enquesta. Per realitzar aquest estudi necessitarem el suport de les delegacions d’alumnes.

Personalment entenc, que no pot ser que un estudiant pensi que si no va a l’acadèmia, no aprovarà, això ho hem de combatre. Puc acceptar que un estudiant lliurement vulgui inscriure’s en una, però no pot ser que sistemàticament la gent pensi que si no va a l’acadèmia, no aprovarà. Això és un fracàs de la universitat.

Pensen oferir màsters oficials d’un sol any? En aquests moments els màsters de telecomunicacions i electrònica duren dos anys tot i que hi ha altres universitats on només n’és un.

T: S’ha estat treballant en màsters d’un any, però aquest no serà “habilitant”. Tanmateix, sí que permeten entrar els programes de doctorat. El nostre estudiantat no vol tornar a repetir el que ja ha fet. A més a més, que un estudiant d’electrònica no faci assignatures de telemàtica i viceversa, el que vol és un màster per ampliar coneixements i especialitzar-se en una branca per després continuar a l’empresa o al doctorat en aquell camp.

Intentar fer un màster “blanc”, amb un perfil molt obert com s’està fent, on es fan moltes optatives, el que abans eren els cursos de doctorat i la gràcia d’això, que només són 60 ECTS, al maig ja estàs en condicions de demanar beques de doctorat, de doctorat industrial, perquè ja tens un títol de màster i estàs en condicions per començar un programa de doctorat. Volem impulsar aquest tipus de màster a tots els centres docents.

S: Però aquí tenim un problema legal, perquè els màsters no són de dos anys perquè sí. A part ens van molt bé com estan ara perquè ens permeten captar molt d’estudiant de fora; estudiant que té perfils molt diferents. Per això ens va molt bé tenir un any per complementar la seva formació prèvia en funció del perfil, aconseguint una base comuna de tots aquells estudiants que provenen de diferents plans d’estudis. Aquest any normalitzador potser no cal pels nostres estudiants. També pensem que aniria molt bé que estudiants poguessin cursar assignatures de màster i grau, però legalment no es pot fer.

T: Podem fer un màster d’un any, de cara l’estudiantat que vulgui fer això, que s’està fent a l’escola de “telecos”. Que va molt bé per l’estudiant d’aquí que complementa aquest màster d’un any amb el departament o feina i després pot accedir als programes de doctorat. Això sí que ho volem impulsar. Ens hem trobat que l’entorn normatiu no ha ajudat gaire.

Sovint se’ns diu que la UPC dóna una bona representació als estudiants gràcies a l’existència d’òrgans com les delegacions o el CdE. Tot i així, la major part d’estudiants tenen poc contacte amb aquests òrgans i no hi participen. Té intenció de fer que el conjunt dels estudiants estigui més representat? Com ho faria?

S: Nosaltres portarem una vicerectora d’estudiants per promocionar aquestes coses.

T: Nosaltres volem que els estudiants participeu molt en la vida universitària, perquè tot això de promocionar el caràcter federal de la universitat no ho fem per una mania, ho fem perquè nosaltres creiem que els centres creen ofici, creen el vincle amb l’entorn industrial i això dóna un impuls a la vostra carrera professional.

Associacionisme

¿Quina és la seva opinió sobre les associacions universitàries? ¿Les considera un destorb a l’estudi, una simple forma de passar el temps o creu que compleixen alguna altra funció?

T: Volem impulsar la vida universitària i la participació perquè els amics que feu aquí són per tota la vida, i això crea sentiment d’escola i d’ofici. El company que ve aquí amb mi a l’equip rectoral abans ho era de Telecogresca. Acabem fent coses junts perquè el que t’uneix és l’escola, és el que crea el sentiment de centre i d’ofici. El que volem és que els cinc i els deu anys que passeu per aquí feu projectes junts i dieu “va ser una bona idea fer informàtica”, “va ser una bona idea venir a telecos”, ¿per què? Doncs perquè els cosinets petits també vinguin.

Vosaltres esteu a les associacions perquè us ho passeu bé i feu amics, però per nosaltres a més té aquesta visió global d’universitat, que això és el que crea el vincle en la professió amb el centre i que permet crear l’ofici i que durant la resta de la vostra vida us sentiu en grup per fer projectes i coses. Per tant, nosaltres tenim molt d’interès.

Tot el que sigui donar suport a les associacions ens agrada. Hi ha qui diu que fer un grup de jazz no té cap funció formativa, però sí que la té, té aquesta de crear un grup, que en anglès li dirien alguna cosa com team-building, que queda molt bé, però que al final és conèixer la gent i no anar sols.

Tot això forma part del nostre projecte, el suport a les associacions i a la vida universitària i, això ho tenim clar, la participació amb els òrgans de govern. Que sobretot el projecte de centre el feu vostre, que sentiu que és el vostre centre, volem contribuir a aquest sentit de pertinença. Perquè vosaltres veniu a la UPC, però en realitat veniu a informàtica o a telecos.

Té cap intenció d’assignar un pressupost i més espais per associacions? A més de la creació d’un cens definitiu i ben regulat i la creació d’uns drets mínims d’associacions?

T: El pressupost ja el teniu, més que crear un pressupost el que s’ha de fer és buscar una forma d’augmentar els ingressos.

S: Tot el tema d’associacions depèn més dels centres, nosaltres el que volem és potenciar els centres, això de forma indirecta us potenciaria.

T: Sí, el que podríem intentar és que part dels recursos dels centres vagin a les associacions per això que diem, per crear el caràcter de centre. Fent els pressuposts, els directes de la universitat no crec, però sí buscar vies alternatives de mecenatge, de patrocini, d’ajudar-vos a tenir més pressupost. Els diners no podrien venir directament de la universitat, estem una mica escanyats, però voldríem que pugueu fer la vostra activitat.

Ja us dic, això forma una part molt important del nostre projecte d’impulsar el caràcter de centre.

Els estudiants no estem acostumats a veure un posicionament polític per part de la UPC, pel qual ens va sobtar la vaga convocada a causa dels fets de l’1-O. Quina creu que és la línia que marca pel que fa a deixar de banda la neutralitat política de la institució?

T: La nostra candidatura és una candidatura que no té cap partit polític darrere, una candidatura plural, cadascú té la seva ideologia i nosaltres creiem que és un projecte purament acadèmic. Per tant, el nostre projecte és plural i acadèmic, així que no entrarem en cap valoració política.

S: El que farem serà defensar la universitat pública a capa i espasa.

T: El que passa és que si hi ha un esdeveniment al país que creiem que s’ha de defensar, doncs nosaltres ens pronunciarem. La línia és molt difícil de dir on es posa, què és polític i què és defensar les llibertats, això són interpretacions. Però en el nostre cas no farem cap pronunciament que tingui visos de ser polític.

Sí, és veritat que de cop van tancar tot el govern d’aquí, de Catalunya, i això no ajudava a solucionar el problema. Per tant jo vaig redactar un mail dient que estàvem tristos pel que havia passat i que esperàvem arribar a la normalitat democràtica. Uns em van dir que havia de ser més contundent, uns altres que m’havia passat i molta gent va dir que no barregéssim temes polítics. Jo entenc que la Universitat ha de tenir un projecte acadèmic.

Quan hi va haver les agressions, que hi va haver un excés de, diguem, repressió, tota la universitat pública es va posar a… No a favor del problema polític, sinó, diguem, en contra que es solucionin els problemes a bufetades, doncs vam creure que aquí sí que s’havia de dir alguna cosa.

La línia és molt fina, perquè cadascú ho interpreta a la seva manera. Repeteixo, la nostra voluntat és que el projecte sigui estrictament acadèmic.

Quines són les repercussions previstes (o actuals) de l’aplicació de l’Article 155 per a la UPC i el desenvolupament de les seves funcions?

T: Això del 155 la veritat és que a la UPC en aquest moment ens afecta en el sentit que no tenim govern fins que hi hagi eleccions, per tant això de negociar les beques, de negociar els pressupostos fins que al desembre hi hagi eleccions i un nou govern està paralitzat. Però perquè hi ha eleccions, no pel 155.

S: I el finançament.

T: Bé, en el finançament, sí. Quan hi hagi eleccions suposo que el panorama polític s’aclarirà i en aquell moment el govern que surti podrà escoltar les nostres reivindicacions acadèmiques. Jo diria que en aquests moments el que hi ha és la incertesa d’un període electoral que no acaba de ser normal del tot, però que esperem que torni a la normalitat quan al desembre hi hagi eleccions. Tots sabem que això no està a les nostres mans.

Nosaltres el que volem fer és això: recerca, activitat acadèmica, que estigueu les associacions i tenir la vida en tranquil·litat. Sempre demanarem solucions de consens, diàleg, respecte a la democràcia i respecte a la llibertat individual, això és el que nosaltres promocionem en aquest sentit, mai en cap sentit polític. Repeteixo que la línia, com tots sabeu, és molt fina.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.