Jocs al filtre passa-taula II

Estimats lectors pocavergonyes, si és que existiu, avui us porto un altre joc a passar pel filtre. El joc d’avui és un joc de cartes bastant popular i que és probable que conegueu; així com el de l’anterior article, aquest també considero que TOTHOM l’hauria de conèixer. Passem, doncs, a filtrar el Munchkin.


Munchkin

El Munchkin és un joc de cartes de rol que imita satíricament les característiques dels jocs de rol clàssics com D&D o Pathfinder però que té les seves pròpies mecàniques i normes (d’aquestes últimes no tantes). El lema del joc, que el resumeix prou bé, és, en castellà, “Mata a los monstruos, roba el tesoro, apuñala a tus amigos”.

Una curiositat: el nom Munchkin era com s’anomenava en el conte “El Màgic d’Oz”, la gent que vivia a l’Est, on regnava la Bruixa Dolenta; el nostre joc de taula, però, porta aquest nom perquè es basa una mica en la filosofia dels munchkins dels jocs de rol -jugadors que juguen només per “guanyar”, creant-se personatges els més variats i poderosos possibles, fent-se valer de rebuscades combinacions de normes dels manuals-.

En aquest joc tothom és un munchkin que té un nivell (començant al nivell 1), una raça (es comença sent humà) i una classe (cap al principi). L’objectiu consisteix a pujar a nivell 10, qui primer ho faci guanya la partida. Les dues principals maneres de pujar de nivell són: matar un monstre o vendre objectes per valor de 1000 peces d’or.

Les cartes de joc es divideixen en dues baralles: masmorra i tresor. La primera conté les cartes de monstre, les de raça, les de classe, les de maledicció i d’altres d’efectes especials; la segona conté objectes d’equipament, objectes d’un sol ús i cartes que et pugen el nivell.

El joc es desenvolupa per torns. Durant el seu, un jugador pot canviar de raça i/o de classe jugant la carta adient -generalment, només es pot tenir una classe i una raça a la vegada-, pot equipar-se objectes per tenir més poder de combat, o pot empipar a la resta jugant malediccions. L’única cosa que és obligatòria durant el torn, és obrir la porta de la masmorra (agafar una carta de la baralla adient i revelar-la) i resoldre el que surti, sigui combat, maledicció o una altra cosa. Després, si en el mateix torn no s’ha fet un combat, el jugador actiu pot o bé agafar una carta de masmorra i quedar-se-la o bé jugar un monstre per combatre contra ell.

Els combats, que són l’element principal del joc, són simples: si el nivell del jugador sumat a les seves bonificacions d’objectes és superior al del monstre, guanya, si no, el jugador ha d’intentar fugir llençant un dau; si no aconsegueix escapar, el munchkin en qüestió patirà algun efecte negatiu. El que els fa interessants, però, és que tothom pot participar en els combats de la resta jugant cartes d’objectes d’un sol ús, malediccions o altres cartes especials, ja sigui per ajudar o per fer la guitza.

Aquesta és la mecànica bàsica de joc, ara bé, la majoria de cartes tenen les seves pròpies normes descrites en aquesta; i és en aquestes normes -fetes expressament per crear confusió i generar discussions entre els jugadors-, en els suborns i xantatges que fan els jugadors per ajudar en combat o comerciar objectes, i en les sàtires que són les cartes, on rau la diversió del joc.

El que més m’agrada: el Munchkin, a causa de la seva naturalesa còmica i la seva estructura de rol, és èpic i esbojarrat a la vegada. A cada partida passaran coses diferents a persones diferents i, tot i que pot dependre molt de quines cartes et toquin, requereix cert nivell d’estratègia i picardia.

El que menys m’agrada: quan la gent ja té experiència en el joc, els nivells 9 es fan molt llargs, ja que tothom es reserva les millors cartes pel final per impedir que la resta guanyi. Llavors és probable que acabi guanyant qui té la sort que els altres s’han quedat sense cartes per impedir que pugi a nivell 10.

Per últim, m’agradaria dir dues coses. La primera, és remarcar que a les normes estan contemplades les discrepàncies sobre les mateixes regles i que s’han de resoldre mitjançant una forta discussió, en la que el propietari del joc té l’última paraula. La segona, és mencionar que aquest joc té moltíssimes expansions i variants. Les expansions van des d’afegir noves cartes per restar monotonia al joc, fins a tipus de cartes i regles de joc noves. 

Les variants canvien la temàtica principal del joc i de les cartes (n’hi ha de Cthulhu, Star Wars, zombies…), i fins i tot algunes normes. A més, les variants també tenen les seves pròpies expansions.

Així doncs, aquí acaba la ressenya d’avui, us deixo amb la taula de característiques i la valoració final:

 

 

Munchkin
Jugadors 3 a 6 (sense comptar expansions)
Durada 45-90 min
Complexitat Mitjana
Estratègia Mitjana
Nivell d’atzar Alt
Habilitats requerides Estratègia, astúcia, picardia

   

 

Mefistófeles

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.