Jocs al filtre passa-taula III

Bon dia estimats lectors bergants, tornem a trobar-nos aquí, davant del filtre. El joc que us porto avui és un descobriment recent per mi; el vaig conèixer perquè un amic meu el va trobar buscant per internet quin joc comprar-se, però realment es força famós. Anem a veure de què tracta l’Àvalon.


Àvalon

Abans de començar he d’explicar que aquest joc en realitat és una versió del joc “La Resistencia”, i alguns afirmen que és millor que l’original. Jo explicaré només l’Àvalon perquè és el que he jugat, però pel que sé, la mecànica de joc és exactament igual excepte que en el d’aquest article afegeixen personatges amb habilitats noves.

L’Àvalon és un joc on els jugadors han d’intentar deduir la identitat de la resta, de l’estil de l’“Asesino” o “Los hombres lobo “. L’ambientació del joc està basada en les Llegendes del Rei Artur i els Cavallers de la Taula Rodona i cada jugador serà o bé un esbirro de l’infame Mordred o bé un Paladí d’Artur. Els segons han d’aconseguir complir exitosament 3 de 5 missions de cerca del Sant Grial que es realitzaran durant la partida, i els primers hauran d’intentar frustrar-les sense que es descobreixi la seva identitat. El nombre de persones a cada bàndol varia depenent del nombre total de jugadors, però sempre hi haurà més paladins que esbirros.

A l’inici de la partida només els malvats esbirros d’en Mordred es coneixen entre ells, la resta de jugadors només sap quin personatge són ells mateixos. La partida es desenvolupa de la següent manera: Una persona és el líder de la missió (el líder es va rotant a cada ronda) i fa una proposta d’equip per realitzar la missió amb el nombre d’integrants indicat a la taula de sota (ell mateix es pot incloure o no en la proposta d’equip); un cop proposada, tothom ha de votar si accepta o rebutja l’equip escollit, si surt majoria d’acceptacions, la missió es fa amb aquest equip, si no, es rota la fitxa de líder cap a l’esquerra i el següent jugador fa una nova proposta (o la mateixa, si és un despistat, un poca-solta o un gran estrateg, qui sap); i així fins a un màxim de 5 votacions, que si es rebutgen totes, guanyen els dolentots. Un cop l’equip ha estat seleccionat, es duu a terme la missió, la qual consisteix a fer que cadascun dels seleccionats posa secretament la carta d’èxit o la carta de fracàs sobre la taula de cap per avall i algú les remena perquè no se sàpiga qui ha posat quina. Seguidament, es destapen les cartes i es mira si hi ha cap fracàs; en cas afirmatiu els esbirros de en Mordred guanyen un punt, en cas negatiu els paladins d’Artur guanyen un punt, i si els esbirros arriben a 3 punts, guanyen la partida, en canvi si qui arriba a 3 són els paladins, la partida s’atura però els malvats encara tenen una oportunitat de guanyar (la qual ja us estic veient ansiosos com ossos de saber i que encara no us diré ;D).

Nº jugadors a cada missió

Nombre de jugadors: 5 6 7 8-10
Missió 1 2 2 2 3
Missió 2 3 3 3 4
Missió 3 2 4 3 4
Missió 4 3 3 4 5
Missió 5 3 4 4 5

La gràcia del joc rau en les discussions i raonaments que sorgeixen entre missió i missió i entremig de les votacions. Amb el mínim de jugadors (5), la partida podrà ser molt calculadora i tothom haurà d’estar pendent de no cagar-la estrepitosament i revelar més informació de la que vol, amb 8 jugadors o més, la cosa ja és més difícil de seguir i podria arribar a ser caòtica i esbojarrada, però independentment del nombre de jugadors la partida serà espectacularment divertida.

El joc no es fa llarg -ni ho és pas-, però probablement t’hi passaràs la tarda jugant, ja que la probabilitat que d’n partides hi hagi x que et donin ganes de jugar més segueix una distribució binomial X~B(n, p) amb p=0,9 .

Abans que se m’oblidi! El joc no s’acaba aquí, té uns personatges especials: un es juga sempre, la resta es poden afegir opcionalment. El primer, Merlí, és un personatge bo (juga amb els paladins) que sap, des de l’inici de la partida, qui són els esbirros de en Mordred, i sempre hi ha un Merlí a la partida; llavors direu “Apa! Llavors ja està guanyada la partida!”, doncs no, incauts! En Merlí no pot ser descobert pels esbirros, ja que en cas que els bons aconsegueixin els tres punts, els esbirros hauran d’escollir a un personatge bo, per assassinar-lo, si assassinen al Merlí, guanyaran la partida els esbirros igualment (a aquesta oportunitat em referia abans), i si fallen, guanyaran els bons. La resta de personatges (opcionals) són: en Percival, qui coneix la identitat d’en Merlí des del principi; la Morgana, esbirro d’en Mordred, que es fa passar pel Merlí i per tant, si es juga, a en Percival se li revelarà quins dos jugadors són la Morgana i el Merlí, però no quin és cadascun d’ells; l’Oberon, que és un dels dolents però que no sap qui són la resta d’esbirros ni aquests coneixen la identitat de l’Oberon; i per últim, el mateix Mordred, que és un dels malvats (evidentment) i que en Merlí no sabrà qui és.

El que més m’agrada: L’Àvalon és, com he mencionat abans, un joc de l’estil del “Hombres Lobo”, però sense necessitat de jutge/narrador, cosa que és d’agrair. I encara més important, a diferència d’altres jocs d’aquest tipus, ningú s’elimina, de manera que tothom pot gaudir del joc fins al final.

El que menys m’agrada: No se m’acut res que em desagradi especialment d’aquest joc, però sí que és veritat que si tens la mala sort de què et toca ser esbirro de Mordred 4 o 5 cops seguits (com em va passar a mi) se’t pot fer una mica pesat, sobretot si t’acaben enxampant.

Àvalon
Jugadors 5 a 10
Durada 15-30 min
Complexitat Mitjana
Estratègia Mitjana-Alta
Nivell d’atzar Baix
Habilitats requerides Estratègia, engany, deducció lògica, habilitats socials

  
Mefistófeles

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.