Entrevista amb en Josep Pegueroles

Estimats lectors, a causa de diversos problemes tècnics amb el servidor de la web no hem pogut penjar abans l’entrevista que li vàrem fer al candidat per la direcció de l’ETSETB Josep Pegueroles. Tot i el retard, aquí la teniu íntegrament:

A: Per què es presenta a director?

J: Sempre m’he sentit molt vinculat a l’escola. Porto com a professor molts anys, he participat en dos equips directius anteriors i en la circumstància i el moment, em feia il·lusió poder contribuir amb el que ens ve al futur. Penso que puc contribuir positivament.


A: Què li ha agradat d’aquest últim equip directiu?

J: La franquesa, la humanitat i la relació entre nosaltres. Teníem la confiança suficient com per tot i tenir posicions diferents, dir les coses clares i arribar a un consens beneficiós. M’ha agradat el lideratge del Ferran Marquès, la forma de treballar i com ens hem anat adaptant.

A: Què li ha desagradat? Què creuen que podrien haver fet millor?

J: Més que poder haver fet millor, hi ha hagut coses que per qüestió de temps o recursos no hem pogut dur a terme. Hem estat un equip amb moltes idees i no totes les hem pogut dur a terme.


A: Posem-nos en la situació de què jo sóc un estudiant de primer que arribo a l’escola aquest semestre i penso: A mi aquestes eleccions en què m’afecten?. Què li diria als estudiants per a què anessin a votar?

J: L’equip directiu i el director influeix molt en la manera de ser i el rumb d’un centre. Tu has vingut  amb una idea concreta de com funciona el centre. Si tu vols que aquestes propostes es mantinguin o canvïin, has d’escoltar la proposta o propostes dels candidats. Per tant has de votar.


A: Molts estudiants estan descontents amb tants canvis de plans d’estudi (pla 2010, 2015 , nou grau en electrònica diferent del GRETST). Què en pensa?

J: Hi ha dos tipus de canvis, uns que es fan per la pròpia evolució de la tecnologia com el canvi del pla 64 al pla 92, que són canvis a llarg termini i estables en el temps, i d’altres que han vingut més donats pels canvis legislatius. Ara mateix estem en una situació que podia ser un altre cop d’estabilitat, amb un 4+2 o amb possibilitat de fer un màster d’un any.

És cert que el grau d’electrònica va dirigit per aquells estudiants que tinguin clar des del primer moment que volen fer electrònica, però aquells estudiants del GRETST que no ho tenen tan clar des del primer moment també tenen assignatures dins del grau relacionades amb l’electrònica. Cal que no es vegi com un valor diferencial sino com un valor afegit


A: Des de el PAS ens arriben queixes com la manca d’espais dins del Campus Nord que generen aquestes noves titulacions, com pot afectar això?

J: Et refereixes a aules, laboratoris?

A: Principalment aules

Sí, tenim en compte que els grups són de la capacitat que són i quan oferim plans nous hi ha estudis que redueixen la seva oferta d’entrada. En quant a aules, em sembla que no hi hauria d’haver problemes. Un altre tema és a nivell de recursos on sí que hem d’intentar que si oferim coses noves, ens hem de dotar de recursos nous. Si el nombre d’estudiants d’entrada son els mateixos jo no veig problema.  Quan es proposa una oferta formativa nova on no se substitueix per una antiga, s’han de demanar recursos a la UPC. Crec que en el fons la problemàtica que em comentes se soluciona organitzant-nos millor.


A: Parlant de les titulacions, estaria a favor de què  algunes de les titulacions que ofereix l’ETSETB adoptessin el model del 3+2?

No té cap sentit estar a favor del 3+2, sé que ara hi ha una convivència entre graus de 3 i 4 anys i per la part de les telecomunicacions vàrem acordar que els graus es mantindran de 4 anys .

A: No només em referia als graus de telecomunicacions, sinó per exemple el grau de dades.

J: Jo crec que les titulacions que ara s’han decidit que siguin de 4 no passaran a ser de 3 anys.


A: La majoria d’assignatures dels graus oferts per l’escola tenen una avaluació continuada i un examen final. Molts estudiants, tot i que tenen una bona avaluació continuada poden tenir un mal examen final i suspendre tota l’assignatura. Creu que s’hauria de premiar més l’avaluació continuada tal i com fan a altres universitats?

J: Dir-ho en general es dificil, depèn molt de l’assignatura. Com més bàsica és una assignatura més pes tenen les avaluacions. Com més endavant tirem en els plans d’estudis més pes té l’avaluació continuada. La meva impressió és que si un porta bé l’assignatura d’estadística de tenir un mal dia i fer un examen final dolent és petita. Tot i així si es dóna el cas i el professorat veu que el estudiant ha portat l’assignatura al dia hi ha mecanismes entre la revisió i la reavaluació que permeten corregir això.

A: Hi ha altres facultats en les quals si aproves la continuada no cal que et presentis al final. Per exemple algunes assignatures a la FIB ho fan.

J: És complicat perquè no totes les assignatures són iguals i a les assignatures de coneixements més bàsics és difícil portar un coneixement molt clar de com ho porten els estudiants i els exàmens finals són un mecanisme que és molt vàlid. Evidentment pot passar lo de tenir un mal dia, però és inviable en certes assignatures donar un pes molt alt a la continuada..


A: Any rere any, molts estudiants depenen de les acadèmies per aconseguir aprovar les diferents assignatures. Creu que es deu a una deficient qualitat docent?

J: No, es deu a que teniu la percepció de què necessiteu que us facin un seguiment i això us ho aporta l’academia. Crec que la clau i això ho dic més com a pare que com a mestre, està en què necessiteu que us diguin el que heu de fer, una qüestió de maduresa personal durant els primers cursos. S’ha de tenir clar que els millors professors, les millors consultes són als despatxos dels professors i els estudiants de cursos superiors, tot això us ho ofereix l’escola.

A: Les enquestes docents després no reflexen el que tu ens comentes.

J: Jo a les últimes enquestes que he vist el professorat està molt per sobre de la mitja, per tant vosaltres mateixos ens esteu dient que de mitja, el professorat de l’escola és bo. Clar nosaltres tenim clar que els primers cursos són durs, a partir de tercer un està més “còmode” a la carrera.

A: Llavors no creus que el seguiment aquest que fa l’acadèmia l’haurien d’aportar els professors dels primers cursos?

J: Això si, estic convençut de què els professors de primer haurien de ser els millors professors de l’escola. Per això en el meu equip directiu he creat la figura del Sotsdirector d’estudiantat i fase inicial que ocuparà la Sandra Bermejo on d’una banda tindrà la relació amb les associacions i d’altra banda vigilarà que aquesta fase inicial sigui com nosaltres volem que sigui.


A:Moltes vegades els alumnes veuen l’escola com una cosa distant, on hi passa sense pena ni gloria durant X anys i marxa. Com ho arreglaria?

J: No se com fer-ho, però la manera com s’aconsegueix la pertinença a l’escola és sent un estudiant a temps complet. Em refereixo en què heu de passar-vos el dia aquí, anar a classe pel matí i a la biblioteca per la tarda, implicar-vos en associacions si teniu temps. Si teniu un grupet d’amics i un bon cercle de relacions socials al final el que recordareu de la vostra vida universitaria és això i farà que tingueu una major implicació amb l’escola. Si veniu a l’universitat a només fer les classes i després marxar cap a casa, no aconseguireu aquest sentiment. Si volem afavorir que un estudiant passi moltes hores, no només a classe, sinó que també al bar i a les associacions farà que tinguin aquest sentiment.

A: En aquest sentit les associacions juguen un paper important en fer de l’escola un lloc més proper. Durant altres legislatures se’ns ha promès moltes coses que mai han arribat i fins i tot l’últim equip directiu tenia un discurs poc encertat segons la nostra opinió amb les associacions que ha afectat bastant a la gent que s’hi apunta. Com ho veu?

J: No se quin és el discurs aquest, explica-m’ho tu i després et diré.

A: Jo crec que seria qüestió de prendre un model com fa per exemple la FIB en la qual la presentació del dia 0 les associacions juguen un paper important.

J: A veure, el dia 0 és el de rebuda institucional, els estudiants i les associacions heu de tenir presència però cal tenir en compte que lo principal de l’escola són els estudis. Aleshores els expliquem els estudis i coses pràctiques. Desconec si seria necessari aumentar la presencia de les associacions, igual si perquè també és important. Però el missatge que els hi donem és: Veniu a uns estudi molt exigents que heu escollit vosaltres, a primer centreu-vos en estudiar, i a partir de segón poseu-vos a les associacions. Igual a segon caldria una altra jornada on presentéssim a les associacions.


A: Canviant de tema, tot i que no és una qüestió d’escola, els estudiants consideren deficient i vergonyós l’espai utilitzat a la plaça de les constel·lacions. Molt poques taules de pícnic, una única taula de ping pong… Creus que com a director podries pressionar per a què es fes un millor ús?

J: Sí, de fet profitant els 50 anys de l’escola a mi m’agradaria que plaça telecos fos un espai on sempre s’estiguessin fent activitats, especialment a la franja cultural i això és la responsabilitat que com a escola tenim de l’espai que podem fer ús nosaltres. Si a això ho uneixes a que són els 50 anys de la UPC i que aquell espai és seu, és el moment de demanar que es continuï amb el pla de infrastructures d’aquell espai. En el seu dia aquell projecte es va aturar per manca de pressupost i un bon moment per reclamar la seva posada en marxa es el cinquantenari. I si a més, li sumem els 25 anys de la BRGF, si aquell espai no es converteix en un espai viu pel dia a dia, haurem perdut aquesta oportunitat.

A: Continuant amb el tema, molts estudiants es queden a dinar i l’espai és insuficient per acollir-los a tots. Creu que com a director podria pressionar per a què tinguéssim més espais?

J: No era conscient d’aquesta necessitat però si la teniu, jo puc parlar amb la coordinació de CN. S’intentarà demanar més espai per a cobrir aquestes necessitats, però ha de ser una planificació sostinguda.


A: Es podria plantejar la opció de preguntar a alumnes que ja estan acabant la carrera sobre les assignatures ja cursades, per tal de millorar-les segons les seves experiències?

J: Jo parteixo de la base de què qui sap dels continguts d’una assignatura és el professor. Els plans d’estudis porten un treball darrere i no és fan perquè si. Dit això, tenir informació extra sobre alguns aspectes de l’assignatura pot ser positiu, de cara a proximes docències impartides.


A: Moltes gràcies per l’entrevista Josep, i et desitgem una bona campanya electoral.

J: Gràcies a vosaltres!

By Albert Poblador i Albert Azemar

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.